Llum de sol, llum de lluna



Aquest llibre  no ha estat gens un projecte pensat i programat. Ens ha crescut com per sorpresa, sense pensar que arribaria a ser llibre.

En Xavier, matiner, ciclista i fotògraf empedreït, aprofita el seu trajecte matinal de casa fins a la feina,  (que habitualment fa en bici si les circumstàncies diverses li ho permeten) per fer alguna foto que li crida l’atenció i generosament la comparteix per watsap amb una colla d’amics i familiars, la fotografia va sempre acompanyada d’un Bon dia i d’un haiku. És molt agradable, per a les seves víctimes, (com ell humorísticament ens anomena) víctimes afortunades (trobo jo) rebre un bon dia poètic. Tant la imatge com l’haiku, amdós en són, de poètics. Molt. Sembla que la majoria de la gent li respon el bon dia i li dona les gràcies. I jo vaig començar com un joc, sense cap més intencióo que divertir-me i correspondre-li, a retornar-li el bon dia i a seguir el tema del seu haiku amb un altre haiku.

I dia a dia, la col·lecció de fotografies, amb la seva parella d’haikus corresponents van anar augmentant i augmentant. I En un moment donat, en Xavier, va dir “I no en farem res de tots aquests haikus? Els podríem publicar i els tindríem a mà i endreçats.” Però n’hi havia tants i tants, que en vam haver de fer una selecció. Potser ens hem quedat curts amb la selecció, potser ens hem passat de llarg i us avorrirem, però hi hem posat ben bé els que ens ha vingut de gust posar-hi, seguint un criteri de preferències personals totalment subjectives.

En algun cas,  no gaires, quan estava en algun lloc bonic, era jo qui començava amb una imatge meva i un haiku meu, aleshores en Xavier em responia. Per això, hem posat els seus haikus amb una tipografia normal i els meus amb cursiva, per a poder distingir-los tinguin l’ordre que tinguin.










És només una autoedició i no es troba a les botigues... però ha quedat maco.

Comentaris

  1. Caram, quina col·laboració! Doncs sí que ha quedat maco, sí. Les fotos d'en Xavier són molt maques, dignes d'ensenyar, i posar-los-hi paraules. Heu mirat de contactar amb alguna editorial que pugui estar interessada en la publicació?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no ho hem mirat, no. Així ja ens està bé.

      Elimina
  2. Felicitats artistes! Ens deixeu amb la mel als llavis i no en tenim prou amb aquest tastet. S'ha de veure sencer. Podrà ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Doncs, per què no? Podria ser.... hi pensarem en com fer-ho.

      Elimina
  3. Us ha quedat molt bonic. Enhorabona a tots dos!

    ResponElimina
  4. ostres quins dos grans artistes !!!!! felicitats ! a tu i al Xavier

    ResponElimina
  5. Que emocionant ha de ser! És un luxe, de col·laborar amb el Xavier.

    ResponElimina
  6. Sembla deliciós aquest llibre, Carme, a més d'estar dissenyat amb un gust exquisit. A més, coneixent-vos, el seu contingut no té més remei que ser una meravella!
    Enhorabona a tots dos per a la vostra criatura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies.
      El mèrit és tot d'en Xavier.
      Ell ha fet el disseny i la composició de les pàgines i tot.
      Ha quedat fantàstic. Ja el veuràs, Montse.

      Elimina
  7. si es que no se us pot deixar sols......sou "tremendus" fa molt de goig la veritat

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'ha fet molta gràcia això de "tremendus". Gràcies, Joan!

      Elimina
  8. Una petita joia, felicitats als dos!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Jo en vull un! Segur que ha de ser un llibre preciós i em sabria grau no tenir-lo. Ja li vaig demanar a en Xavier si era possible.
    Jo també era una de les afortunades víctimes d'en Xavier. També procurava empescar-me un haiku, era molt divertit i creatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que compartíem aquest títol de "víctimes afortunades".
      N'hem fet pocs, em sembla... potser n'haurem de fer una tongada més.
      Ja ho farem, sí i tant!

      Elimina
  10. Gràcies per publicar-ho al teu blog Carme. Ha estat ( i és) un plaer haver fet aquest llibre amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El plaer és i ha estat ben compartit, Xavier.

      I les fotos del llibre, de les pàgines obertes de mostra, les haguessis fet tu, el post hauria quedat molt millor... 😉😁

      Elimina
    2. Els haikus de la foto del panot de Barcelona, llegits després de l'atemptat terrible a les Rambles, poden prendre una lectura dolorosa.

      Elimina
    3. Ostres! No hi havia pensat, Xavier... tens raó?
      Però aquí està... fotografiat i escrit mooooolt abans de tot això.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars