Relats conjunts: Mosaic romà d'Ulises

Mosaic romà d'Ulises, Segle II

- Oh!  No, no em deslligueu, si us plau! - va dir Ulises!
- Sííííííií...... demana que et deslliguin. Vine a escoltar les nostres meravelloses veus - deien els cants de les sirenes.
- No, no em deslligueu companys, encara que les veus siguin meravelloses... 
- Vine, Ulises, no és només la veu. Tenim la saviesa infinita que t'obrirà els ulls de la vida i els del més enllà. - deien elles convençudes que aconseguirien que, d'un moment a l'altre, demanés que el deslliguessin per pietat.
- No, no em deslligueu, companys, ja no cal, ja poden cantar i tenir saviesa. Mai no permetria que em posessin les seves potes d'au, fastigoses i ganxudes a sobre... no, no, res de sirenes...
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé:  no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.

Comentaris

  1. I tampoc valdria ni que portessin cua de peix. Totalment d'acord amb l'Ulisses, quan el "normal" és el millor perquè demanar altres coses. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que el normal sigui millor... potser no passa gaire sovint i per això quan passa s'ha d'aprofitar.

      Elimina
  2. I mira que n'hi ha de dones amb mans i peus, i ell ha anat a ensopagar amb les sirenes. Ai las!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que sempre ens hem de complicar la vida?

      Elimina
  3. O carn o peix....això de mig i mig mai ha estat bona opció, apart del mar i muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que aquestes potes fan una mica d'angunia... pobre Ulises!

      Elimina
  4. M'ha fet gràcia comparar el teu relat on l'Ulises, una mica desesperat, demana que no el deslliguin, amb un altre que que prega si us plau, per favor,que el deslliguin, que vol anar a escoltar el cant de les sirenes de ven a la vora...
    Bona revetlla, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va fer gràcia donar-li la volta... crec que tothom hi surt guanyant...

      Elimina
  5. Haha, sí que és l'altra cara del relat del XeXu, tot plegat, em fan ganes de llegir L'Odissea, algun dia ho faré, per Ulisses!
    S'hi està bé a la teva nova casa, m'agrada la tipografia i aquest entorn claret, bona revetlla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma, per venir per la casa nova...
      Em va fer gràcia donar-li la volta a la història de les sirenes... i quan ja la tenia escrita, vaig veure que en XeXu, li havia donat la bolta en un altre sentit...

      Elimina
  6. No semblen gens atractives les sirenes del mosaic. Fa bé de passar de llarg. L'Ulisses no era pas tonto.

    ResponElimina
  7. És com preferir la realitat a l'art. Són opcions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot depèn del nostre moment i també de les potes que tingui l'art i de les potes que tingui la realitat. He, he, he

      Elimina
  8. hi ha moments en que has de suplicar l'ajuda dels altres per tal de no sucumbir al cant de les sirenes

    ResponElimina
  9. Caram, quin Ulises més noble i determinat. Igualet que el meu, hahaha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, més que noble i determinat és el fàstic que li feien les potes d'au de les sirenes...

      Elimina
  10. Segurament les sirenes l'haguessin portat a la perdició, potser hagués valgut la pena ... perquè en realitat això era una odissea.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Pere, segur que no hagués valgut la pena.... on hi hagi una dona de veritat...

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  11. "...a dintre de la mar hi ha una sirena:
    ell canta el dematí que el sol hi és bo;
    ella canta a les nits de lluna plena."

    Ja es veu que quan va arribar en Maragall, Ulises ja s'havia enamorat també de les sirenes.
    En la teva explicació, Ulises prefereix les dones de veritat, no pas les mitològiques. Un home de seny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més val boig (o boja) conegut que savi per conèixer... diu la dita.

      Elimina
  12. Amb aquesta discussió entre l'Ulises i les sirenes, no m'estranya que els companys es posaren taps de cera en les orelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... ja estaven farts de tantes discussions...

      Elimina
  13. Tal vegada ja estava cansat de fer el lluç per aquells mars de Déu.

    ResponElimina
  14. Ostres, quina gràcia, demana que NO el deslliguin!!... Molt bo!
    Espero que li fessin cas.

    A mi no m'inspira res... de moment... Ai!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No el van deslligar no...
      Ja et vindrà la inspiració, no pateixis...

      Ui! fins ara mateix no m'havia recordat de la substitució dels Relats Conjunts. No sé com anirà aquest anys, perquè tot això està més mort que mai, però crec que ho intentaré de nou. A veure quina imatge o foto poso. El camell del cap de Creus?

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars